Sembla que tot encaixa

Quan vem fer la primera reunió a l'octubre de seguida vem tenir clar que una de les coses més importants era triar un tema des d'on poder començar a inventar. I després de donar-li unes quantes voltes vem decidir escollir com a punt de partida la por.

Aquest diumenge la Gina em va preguntar si la història que proposàvem per l'espectacle seguia tenint alguna relació amb el tema de la por. En aquell moment no li vaig donar molta importància a la pregunta i li vaig respondre que sí, clar, que encara que no fos de manera evident la por era el tema de fons de tota la història.

Més tard, quan ella ja marxava, em va donar un llibre per a nens amb unes il·lustracions molt boniques: El abrigo de Pupa. El llibre explica la història d'una nena que surt al carrer abrigada amb les seves pors, però l'abric cada vegada li pesa més, més i més...

Quan me'l vaig haver llegit vaig pensar que entenia millor la preocupació de la Gina, i em vaig plantejar més seriosament quina relació podia tenir el tema de la por amb la resta de l'història que estem inventant... I pensava, bueno... en realitat tot plegat parla de la paràlisi que pot arribar a causar la por. S'acaba el moviment... el bloqueig porta al bloqueig... el silenci a més silenci... no, si en realitat, relacions no en falten...

Però avui seguia donant-li voltes i per casualitat se m'ha acudit mirar la contraportada del llibre (per veure quin resum hi havia). I sorpresa! Gina, no sé si t'hauràs adonat però hi ha escrita aquesta frase:

"Aquello que la oruga llama el fin del mundo, el resto del mundo lo llama mariposa", Lao Tse

Quin descobriment! I quina casualitat, no?

I m'ha vingut al cap el text de la Gemma, el de la Clara i el de la Marga. Tot és el mateix. Tot connecta. Sembla que tot encaixa.


Mireia