Composició sobre la Tristesa nº I

"I amb tots vostès... la Tristesa"

S'escolten aplaudiments. I surt la Tristesa a escena. Saluda al públic. S'incorpora.

Aleshores, lentament, la Tristesa comença el seu espectacle. I a poc a poc els aplaudiments callen. Parla. Es mou. I no deixa mai de ser qui és. Sens dubte damunt de l'escenari hi ha la Tristesa.

Finalment la Tristesa s'atura. Calla. Mira al públic i es queda quieta. Els espectadors aplaudeixen emocionats: mai havien vist una Tristesa igual. La Tristesa també s'emociona: l'estan aplaudint per mostrar-se tal i com és. La Tristesa saluda al públic. S'incorpora. I surt d'escena.

***

I aleshores, de nou, sona una veu: "I amb tots vostès... la Tristesa"

S'escolten aplaudiments. I surt la Tristesa a escena. Saluda al públic. S'incorpora.

Aleshores, lentament, la Tristesa comença el seu espectacle. I poc a poc els aplaudiments callen. Balla. Aquesta vegada té alguna cosa diferent. Però no deixa mai de ser qui és. Ningú li ho pot negar que ella és la Tristesa. Sens dubte damunt de l'escenari hi ha la Tristesa. Quina absurditat pensar que qui està allà dalt és una altra persona...

Finalment la Tristesa s'atura. Calla. Mira al públic i es queda quieta. Els espectadors aplaudeixen emocionats: mai havien vist una Tristesa igual. La Tristesa també s'emociona: l'estan aplaudint per mostrar-se tal i com és. La Tristesa saluda al públic. S'incorpora. I surt d'escena.

***

La veu no para de sonar. I la Tristesa desfila una i altra vegada davant els nostres ulls. I cada vegada que apreix té alguna cosa diferent. Però sempre és ella. Sens dubte.

***

Finalment l'escenari queda buit. I de sobte, apareixen una, dues, tres, quatre i cinc Tristeses. Repeteixen els seus moviments i dibuixen un quadre: Composició sobre la Tristesa nº I

Composición en Gris-Azul, Piet Mondrian

I jo que he sortit emocionada de l'espectacle per haver conegut a la Tristesa de tant aprop!

Mireia