Bomba!

Estimat Adam!

Quina bomba estem fabricant!!

El matí ens senta bé.
Hem fet una impro boja per entrar en materia i desde llavors no em pogut parar tac tac tac la cosa va sola.

Sembla que el camí ja l'has escrit i nosaltres només l'hem de recórrer amb els ulls tancants.

Sento un vèrtig que m'empeny, ser nosaltres mateixos es l'únic objectiu, tot hi cap i tot s'hi val si está fet amb honestedat.

Hem entrat en el fosc món dels models i en silenci també ens hem entès.

Les presentacions m'han donat una impressió mooolt positiva el Dani se ha partio la camisa, el Chelo ens ha mostrat la seva cara més ecstatic, la Gemma ens ha seduit amb una impressionant dansa al pur estil catacrak, la Mira s'ha transformat dins uns pantalons d'algú que cansat d'obeir se suelta la melena, i jo, la Zoe he fet una mostra del meu ecstatic ballant i fent acrobàcia.

Curiosament l'energia dels solos estava bastant conectada i desde allà la Mire ha proposat una presentació col·lectiva brutal cada vegada ens escoltem més i entrem més al fons.

Hem trobat part dels nostres personatges desperdigada per allà. A més amb l'exercici de reflexió sobre l'altre (paperets) em seguit perfilant el nostre ésser Rieau.

La reunió curta i divertida amb dosis de gespa, sol i swing.

La Garra agafa dimensions terapèutiques que ens disposem a exportar.

Tota consciència oberta pot a-GARRA-rse al moviment garra i explotar les seves visceres cap a l'exterior.
P.D estem bastant sonats, i mola, mola molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Els teus còmplices ens estimem! Es molt maco estar-te descobrint junts!

Aupa la llibertat d'expressió.
Fins aviat!
Zoe

La samba de la desvergonya


Estimat Adam,

Aquest cap de setmana ha estat intensiu i intens.

Dissabte 18/5

Dissabte vam anar al Castell per parlar sobre l’organització de la festa de Sant Joan. La Gemma va cuinar un arròs amb conill i verdures boníssim! I després vam jugar a la bandera com nens petits, amagant-nos pel bosc com guerrillers. Va fer un dia preciós. I el Castell cada dia és més i més acollidor.

Diumenge 19/5


Diumenge vam quedar al migdia per repassar amb la Zoe el que havíem fet el diumenge anterior. El Dani no hi era perquè havia tingut concert a la nit. Ens vestim de vermell.

Exercicis més individuals… em presentes… el futur? el present? el cavall? l’angoixa? la dona del vel blanc? Confiar en nosaltres i no dubtar damunt de l’escenari. Tot s’hi val, no ens jutgem… ho defensem a muerte! És un treball diferent i difícil, i a vegades ens sentim una mica sols…

Dinem a l’herba del davant del CPA. El Chelo fa equilibris.

I parlem de la vida, del món… parlem del patriarcat, de les guerres, de la possessió, de la seguretat, de l’autoritat, del va com va… La Zoe ens explica la seva experiència treballant com a cuinera a Montmeló: pèls de punta, indignant. Una alienació absoluta. I tones de menjar llençat en la recerca de la perfecció. Com s’entén? No s’entén, no ho volem entendre, no és entendible.

Però sobretot parlem de la deconstrucció. Parlant, parlant, ho veiem claríssim: la solució passa per deconstruir, ser creatius reaprofitant, reutilitzant. Les bones cuineres són les que ho aprofiten tot!!!

I tornem a assajar. Ens vestim de gris. I arriba el Dani.

Ens llegim llibres uns als altres. La Gemma ens explica com controlar l’aire per projectar. La veu està a la panxa.

I tanquem aquesta primera etapa amb la samba de la desvergonya. Ara ens posarem a fer coses més series i a ser més crítics: hem de construir un espectacle, oh estimat Adam! Per això ens hem creat un amulet, perquè no se’ns oblidi la bogeria, l’espontaneïtat i el no sentit del ridícul. Ha estat genial!!!

Després les presentacions individuals i una petita escena col·lectiva. Personatges que caminen sols, llegint en veu alta i que riuen estúpids. Sorolls de guerra. I petits gemecs orgàsmics d’excitació quan es descobreixen uns als altres.

Arriba l’Uri. A la reunió estem molt cansats, però passem per tots els punts de l’acta. I tanquem amb deliris d’amistat.Yo quiero tener un millón de amigos. I fins demà!!!

Dilluns 20/5

Sí, sí! Dilluns també ens hem vist! Primer de tot: Felicitats Gemma!!! Moltes felicitats!!! És el seu aniversari!!!

Sopem veient la posta de sol des de l’habitació del Chelo. Espectacular!!!

I manos a la obra. Hi som els sis. Hem quedat per escriure contes. Primer pensem un tema, el discutim, el compartim. Després cadascú escriu un conte. I finalment els llegim intercalats uns amb els altres. Estem preparant una sorpresa, Adam, ja veuràs que al·lucinaràs!

Contacte físic, tipis i mickeys, l’home del temps, les històries de por, “ves a veure a l’àvia”, els ulls plens de sang, porc senglars asmàtics... Semblem nens de colònies. I ens agafa el riure!

Ara sí, ens despedim: que tingueu bona setmana!

Fem un equip genial, ben curiós i simpàtic. Un equip potent. Molt potent.

Fins aviat Adam!

Mireia

Ara, tanqueu els ulls i imagineu que...



Adam, Adam, aquí Chelo, em reps?

Oh, llamps i trons! Estàs amb la Zoe? Canvi.

Sort! L'hem trobat molt a faltar. Porta-la de tornada el més aviat possible!

Garrilleros i home galtut que balla molt bé. Em reuneixo amb vosaltres, aquí, al carrer de l'Alegria, per parlar en nom d'Adam Rieau (la "eau", que és Aigua en francès, es pronuncia com els perfums "eau de parfum" o com quan Tarzan fot el crit per trucar a la família animal).

Sembleu sortits de la sala de l'esperit del temps. A cada assaig em sorpreneu amb més força i sentiment. Ni els Pokémon evolucionen tan ràpidament.
M'agrada veure-us alegres i fluids, com el vent, sempre xiulant.

Estic descobrint noves maneres de moure i sentir el meu cos.

Aquest diumenge, el dia del senyor (In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen), la Laura ens acompanya en l'assaig. 
Comencem amb l'exercici de la pilota imaginària, a vegades tinc la sensació d'estar comunicant-me amb els esperits... i quan menys t'ho esperes... ens transformem en un banc de peixos sincronitzats. Quin plaer d'exercici!

La música sona constantment a la sala, de sobte, el banc de peixos es trenca. Un surt fora, observa i valora. Mentrestant, els altres comencem a rebotar com pilotes de Pinball fins que el nostre cos ens demana tornar-nos a ajuntar i fluir de nou sincronitzats.

Un nou exercici, sona la música, surts a improvisar i esculls a algun dels teus companys -és perquè interpreti i segueixi els teus moviments-. Has de portar la iniciativa, però no ha de notar-se qui tira del carro (swings, special dancings, xoc de trens, portes, escenes de cuina, diferents maneres de caminar, una operació a quiròfan i fins i tot, un enterrament).

¡EL VOLCÀ! es posa interessant. Després de HELADO OSCURO, ve "el tenedor de cuatro dientes"... FORQUILLA, per definitivament deixar pas a... rimar i associar, que en català vol dir (redoblaments de tambor...) rimar i EMBRUTAR ¬¬'

Euros, euros dubiduu, si no los tienes allà tú ¡EL VOLCÀ INDIVIDUAL! Tu sol contra el món. Ni el mateix Bear Grylls podria suportar aquesta temperatura.

fred
gel
cubata
bar
cambrer
manolo
bigoti
gat
set
casino

Encara tinc agulletes a la cara de l'exercici basat en el sentiment de Kulbik Cube en les seves coreografies. La Mire, ens proposa treballar amb l'expressió facial fent cares lletges i malvades alhora que retorcem el nostre cos al ritme de "The Nightmare Before Christmas"

Fa calor i obrim les finestres.

Silenci! Comença l'espectacle...
Hora de les presentacions individuals.
El tema, aquesta setmana escollit per la Gemma, és sobre les missions pedagògiques del 1931 al 1936 i sobre un fragment de la novel·la "Inés i l'alegria", d'Almudena Grandes (podreu trobar-ho a facebook).


Ara, tanqueu els ulls i imagineu que... carai! si tanques els ulls no podràs llegir això!

El sol s'amaga i ja no tenim temps per a la posada en comú i la improvisació general... ens espera una llarga i potent reunió, amb cervesa, bocates a un euro, un parell de copes de vi per als de família recatada, iogurt natural, festucs i pa amb tomàquet i pernil del bo. 
Aquí asseguts, seguim amb el somriure posat.

En la FOSCOR de la nit, BRILLA amb força, dispersant els núvols, la lluna plena.

Dignes de quart mil·lenni, LA GARRA aranya amb força!

Aquí Chelo, ¡Cambio y corto!

Fil de moment

Estimat Adam!

Això camina, la cosa s'alimenta de sí mateixa, està formant un in-forme de proporcions immenses.

Avui ens hem trobat, els teus còmplices, com cada diumenge.

Les rodes del nostre cacharro tenen dents i es mengen els pals que s'hi puguin posar.

Hem fet un escalfament amb fil de moment i bancs de peixos.

Hem fet impro i cada dia som més hàbils, ens proposem arribar a sorprendre'ns de nosaltres mateixos amb les locures més enrevessades i gracioses.

La teva amiga Gina ha vingut i ha aportat.

Després hem fet una mica de suggestions amb ritmes primitius, la mort, el renéixer del fang en el bressol de les nostres veus.

Ens hem omplert de música.

Les presentacions individuals han estat força bé i finalment hem fet un muntatge amb totes elles, melodrama-pastelós però potent.
  
L'Anna, a través del seu objectiu, ens ha captat despullats i el proper dia riurem de les nostres ereccions internes.

Fi de l'assaig.

La reunió ha estat com sempre, una festa de birres, idees i aventures somiades i de veritat.
És tan surrealista que sembla que el món s'acabi amb la fi de l’espectacle.

Sortida en camioneta de La Floresta, estimada com un carro de boda, performance als peatges, supermercats i tots els llocs on siguin susceptibles d’un riure visceral.
Tendes de campanya, apretujón, intens i pura vida en estat d'art, i altres temes pràctics.

Penso que gràcies a la bona gestió de la Mire i de tots podem “hacer las cosas haciéndolas”, és a dir, traient-nos de sobre de forma ràpida i eficaç per poder anar somiant més enllà cada vegada.

Contes radiofònics i llibrets il·lustrats. Nit de taja i màgia en companyia de persones que ja s'estimen, pel simple fet d’estar sobre el teu sostre!! Ohh, Adam poderós i prodigiós!


Gracias a la vida que me ha dado tanto!

La teva deixeble, Zoe.


   

Fotografia: Anna Gil

Un organisme unicel.lular primitiu i ple de vida



Totpoderós Adam,
Sisplau perdona els nostres pecats i escolta les nostres pregàries.

Al fons del camí només hi és la teva llum. Quan tanquem els ulls en silenci i escoltem el nostre cos tots podem veure més enllà. No tenim por perquè tenim la fe. Un cop més obrim els ulls i arrenquem a correr sense dubtar, ja hi som tots. Gràcies per mostrar-nos el camí. Gràcies per donar-nos l'amor.

Dioos los crea i ellos van a La Garra. M'agrada sentir que som com una ameba. bluurrlrrlrlelereelele. Amb mogollon de pèls viscosos. Un organisme unicel.lular primitiu i ple de vida que fa caca sense tabús. Traiem la merda fora i tot es més dinàmic. Belluguem les extremitats amb alegria.

La frase d'avui fa riure i la mirada sexi del chelo em fa insinuar un somriure, apreto els llavis però ja no hi ha res a fer. EPIC FAIL.

OOOOOHHH SEÑOOOR ENTRAAA EN MIIII!!!!!! 
LLEVAME CONTIIIIGOOOOOO!!!!!!!!!! 

Porto uns exercicis d'improvització per tothom. Estic emocionat i really exited. Tinc molta curiositat per veure com sortiran, espero explicar-los bé i que ens ajudin. uuuuuu. El volcán: escalfament del córtex superior i del llenguatge.  El regal: treballa l'acceptació, "siemmmmpre debes akseptar cuando agas imprrrrovisassion" El sí, y además. Els congelats. Els apuntadors.

Ens llancem al buit de la nostra imaginació. Aterrem en un món de psicodèlia i abundància que encara no sabem com encaixar del tot. Passen històries magnifiques que ningú ha escrit mai. I ens coneixem a nosaltres mateixos. El riure.

I després la Mire ens ha portat disfresses que ens queden bàsicament molt bé. Ens fa posarnos ben tendres i jo no li aguanto gaire temps la mirada a la Zoe, treballaré durament per posar-hi remei (palabra). La guerra s'ha creuat en el nostre camí, algú que ens vol vèncer ens ha dividit i pico a la porta amb el fusell a la mà. TOC TOC TOC!! APARTA MUJER!!!

-No hay rastro señor!- dijo el joven soldado.
-Tranquilo, tomaremos un té con las señoras y luego quemaremos la casa- asintió tranquilo el general.
Pero al final nadie murió, ni si quiera las perdices. Por eso todas las presentaciones salen tan fluidas.


La reunió es molt productiva i profesional i un avi habitual del CPA ens felicita per ballar tangos en bars-restaurants.
Gràcies un cop més per venir.
Dani Pulmon.

Fotografia: Anna Gil