Estimat Adam,
Aquest cap de setmana ha estat intensiu i intens.
Dissabte 18/5
Dissabte vam anar al Castell per parlar sobre l’organització de la festa de Sant Joan. La Gemma va cuinar un arròs amb conill i verdures boníssim! I després vam jugar a la bandera com nens petits, amagant-nos pel bosc com guerrillers. Va fer un dia preciós. I el Castell cada dia és més i més acollidor.
Diumenge 19/5
Diumenge vam quedar al migdia per repassar amb la Zoe el que havíem fet el diumenge anterior. El Dani no hi era perquè havia tingut concert a la nit. Ens vestim de vermell.
Exercicis més individuals… em presentes… el futur? el present? el cavall? l’angoixa? la dona del vel blanc? Confiar en nosaltres i no dubtar damunt de l’escenari. Tot s’hi val, no ens jutgem… ho defensem a muerte! És un treball diferent i difícil, i a vegades ens sentim una mica sols…
Dinem a l’herba del davant del CPA. El Chelo fa equilibris.
I parlem de la vida, del món… parlem del patriarcat, de les guerres, de la possessió, de la seguretat, de l’autoritat, del va com va… La Zoe ens explica la seva experiència treballant com a cuinera a Montmeló: pèls de punta, indignant. Una alienació absoluta. I tones de menjar llençat en la recerca de la perfecció. Com s’entén? No s’entén, no ho volem entendre, no és entendible.
Però sobretot parlem de la deconstrucció. Parlant, parlant, ho veiem claríssim: la solució passa per deconstruir, ser creatius reaprofitant, reutilitzant. Les bones cuineres són les que ho aprofiten tot!!!
I tornem a assajar. Ens vestim de gris. I arriba el Dani.
Ens llegim llibres uns als altres. La Gemma ens explica com controlar l’aire per projectar. La veu està a la panxa.
I tanquem aquesta primera etapa amb la samba de la desvergonya. Ara ens posarem a fer coses més series i a ser més crítics: hem de construir un espectacle, oh estimat Adam! Per això ens hem creat un amulet, perquè no se’ns oblidi la bogeria, l’espontaneïtat i el no sentit del ridícul. Ha estat genial!!!
Després les presentacions individuals i una petita escena col·lectiva. Personatges que caminen sols, llegint en veu alta i que riuen estúpids. Sorolls de guerra. I petits gemecs orgàsmics d’excitació quan es descobreixen uns als altres.
Arriba l’Uri. A la reunió estem molt cansats, però passem per tots els punts de l’acta. I tanquem amb deliris d’amistat.Yo quiero tener un millón de amigos. I fins demà!!!
Sí, sí! Dilluns també ens hem vist! Primer de tot: Felicitats Gemma!!! Moltes felicitats!!! És el seu aniversari!!!
Sopem veient la posta de sol des de l’habitació del Chelo. Espectacular!!!
I manos a la obra. Hi som els sis. Hem quedat per escriure contes. Primer pensem un tema, el discutim, el compartim. Després cadascú escriu un conte. I finalment els llegim intercalats uns amb els altres. Estem preparant una sorpresa, Adam, ja veuràs que al·lucinaràs!
Contacte físic, tipis i mickeys, l’home del temps, les històries de por, “ves a veure a l’àvia”, els ulls plens de sang, porc senglars asmàtics... Semblem nens de colònies. I ens agafa el riure!
Ara sí, ens despedim: que tingueu bona setmana!
Fem un equip genial, ben curiós i simpàtic. Un equip potent. Molt potent.
Fins aviat Adam!
Mireia
No hay comentarios:
Publicar un comentario