Totpoderós Adam,
Sisplau perdona els nostres pecats i escolta les nostres pregàries.
Al fons del camí només hi és la teva llum. Quan tanquem els ulls en silenci i escoltem el nostre cos tots podem veure més enllà. No tenim por perquè tenim la fe. Un cop més obrim els ulls i arrenquem a correr sense dubtar, ja hi som tots. Gràcies per mostrar-nos el camí. Gràcies per donar-nos l'amor.
Al fons del camí només hi és la teva llum. Quan tanquem els ulls en silenci i escoltem el nostre cos tots podem veure més enllà. No tenim por perquè tenim la fe. Un cop més obrim els ulls i arrenquem a correr sense dubtar, ja hi som tots. Gràcies per mostrar-nos el camí. Gràcies per donar-nos l'amor.
Dioos los crea i ellos van a La Garra. M'agrada sentir que som com una ameba. bluurrlrrlrlelereelele. Amb mogollon de pèls viscosos. Un organisme unicel.lular primitiu i ple de vida que fa caca sense tabús. Traiem la merda fora i tot es més dinàmic. Belluguem les extremitats amb alegria.
La frase d'avui fa riure i la mirada sexi del chelo em fa insinuar un somriure, apreto els llavis però ja no hi ha res a fer. EPIC FAIL.
La frase d'avui fa riure i la mirada sexi del chelo em fa insinuar un somriure, apreto els llavis però ja no hi ha res a fer. EPIC FAIL.
OOOOOHHH SEÑOOOR ENTRAAA EN MIIII!!!!!!
LLEVAME CONTIIIIGOOOOOO!!!!!!!!!!
Porto uns exercicis d'improvització per tothom. Estic emocionat i really exited. Tinc molta curiositat per veure com sortiran, espero explicar-los bé i que ens ajudin. uuuuuu. El volcán: escalfament del córtex superior i del llenguatge. El regal: treballa l'acceptació, "siemmmmpre debes akseptar cuando agas imprrrrovisassion" El sí, y además. Els congelats. Els apuntadors.
Ens llancem al buit de la nostra imaginació. Aterrem en un món de psicodèlia i abundància que encara no sabem com encaixar del tot. Passen històries magnifiques que ningú ha escrit mai. I ens coneixem a nosaltres mateixos. El riure.
I després la Mire ens ha portat disfresses que ens queden bàsicament molt bé. Ens fa posarnos ben tendres i jo no li aguanto gaire temps la mirada a la Zoe, treballaré durament per posar-hi remei (palabra). La guerra s'ha creuat en el nostre camí, algú que ens vol vèncer ens ha dividit i pico a la porta amb el fusell a la mà. TOC TOC TOC!! APARTA MUJER!!!
-No hay rastro señor!- dijo el joven soldado.
Pero al final nadie murió, ni si quiera las perdices. Por eso todas las presentaciones salen tan fluidas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario