Ara, tanqueu els ulls i imagineu que...

Adam, Adam, aquí Chelo, em reps?

Oh, llamps i trons! Estàs amb la Zoe? Canvi.

Sort! L'hem trobat molt a faltar. Porta-la de tornada el més aviat possible!

Garrilleros i home galtut que balla molt bé. Em reuneixo amb vosaltres, aquí, al carrer de l'Alegria, per parlar en nom d'Adam Rieau (la "eau", que és Aigua en francès, es pronuncia com els perfums "eau de parfum" o com quan Tarzan fot el crit per trucar a la família animal).

Sembleu sortits de la sala de l'esperit del temps. A cada assaig em sorpreneu amb més força i sentiment. Ni els Pokémon evolucionen tan ràpidament.

M'agrada veure-us alegres i fluids, com el vent, sempre xiulant.

Estic descobrint noves maneres de moure i sentir el meu cos.

Aquest diumenge, el dia del senyor (In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen), la Laura ens acompanya en l'assaig. 

Comencem amb l'exercici de la pilota imaginària, a vegades tinc la sensació d'estar comunicant-me amb els esperits... i quan menys t'ho esperes... ens transformem en un banc de peixos sincronitzats. Quin plaer d'exercici!

La música sona constantment a la sala, de sobte, el banc de peixos es trenca. Un surt fora, observa i valora. Mentrestant, els altres comencem a rebotar com pilotes de Pinball fins que el nostre cos ens demana tornar-nos a ajuntar i fluir de nou sincronitzats.

Un nou exercici, sona la música, surts a improvisar i esculls a algun dels teus companys -és perquè interpreti i segueixi els teus moviments-. Has de portar la iniciativa, però no ha de notar-se qui tira del carro (swings, special dancings, xoc de trens, portes, escenes de cuina, diferents maneres de caminar, una operació a quiròfan i fins i tot, un enterrament).

¡EL VOLCÀ! es posa interessant. Després de HELADO OSCURO, ve "el tenedor de cuatro dientes"... FORQUILLA, per definitivament deixar pas a... rimar i associar, que en català vol dir (redoblaments de tambor...) rimar i EMBRUTAR ¬¬'

Euros, euros dubiduu, si no los tienes allà tú ¡EL VOLCÀ INDIVIDUAL! Tu sol contra el món. Ni el mateix Bear Grylls podria suportar aquesta temperatura.

fred

gel

cubata

bar

cambrer

manolo

bigoti

gat

set

casino

Encara tinc agulletes a la cara de l'exercici basat en el sentiment de Kulbik Cube en les seves coreografies. La Mire, ens proposa treballar amb l'expressió facial fent cares lletges i malvades alhora que retorcem el nostre cos al ritme de "The Nightmare Before Christmas"

Fa calor i obrim les finestres.

Silenci! Comença l'espectacle...

Hora de les presentacions individuals.

El tema, aquesta setmana escollit per la Gemma, és sobre les missions pedagògiques del 1931 al 1936 i sobre un fragment de la novel·la "Inés i l'alegria", d'Almudena Grandes (podreu trobar-ho a facebook).

Ara, tanqueu els ulls i imagineu que... carai! si tanques els ulls no podràs llegir això!

El sol s'amaga i ja no tenim temps per a la posada en comú i la improvisació general... ens espera una llarga i potent reunió, amb cervesa, bocates a un euro, un parell de copes de vi per als de família recatada, iogurt natural, festucs i pa amb tomàquet i pernil del bo. 

Aquí asseguts, seguim amb el somriure posat.

En la FOSCOR de la nit, BRILLA amb força, dispersant els núvols, la lluna plena.

Dignes de quart mil·lenni, LA GARRA aranya amb força!

Aquí Chelo, ¡Cambio y corto!