Maleït Adam, t'estimo!En alçar-se la lluna plena vaig saber que ens veies des d'allà dalt, pujat en un dels seus cràters.La teva llum il·luminava el castell de Can Modulell! Vaig sentir la fourquilla que portu dins.
La Garra es va preparar a inconsciència per actuar en el món nocturn, una nit de Sant Joan que segur no oblidarem mai (ara és el moment en el que tanco els ulls durant un minut i deixo entrar totes aquelles imatges que van impregnar el meu cerbell, totes aquelles olors, sensacions, sons, totes aquelles contraccions musculars, absolutament tot fins que vaig tancar els ulls per tornar a somiar de nou). Estic gaudint d'aquest enamorament garrero que em persegueix dia rere dia.
Ou mai got quins nervis!
Teniem a les nostres mans organitzar un amazing Sant Joan en una sola setmana! Petri emoció! Petri fax!Nosaltres posem la Garra i la resta que sorgeixi!He confessar Adam. La nit de Sant Joan vaig pecar d'excés de desvergonya i d'alegria. VISCA!
Tot es va començar a remoure el dissabte, a per l'alcohol! Brainstorming,
una mica de neteja, muntem la barra en una ostentació de fusteria que
ni el pesat de Bricomania ... es va penjar un decorat
tuticolori, els DJ preparaven els seus aparatejos psicodèlics i en un
obrir i tancar d'ulls tot agafava forma. I com no, no ens oblidem de donar un passeig per anar avisant als nostres
veïns de la gran gresca, que estaven més que convidats i que res de foc
ni petards ...
EXTRA! EXTRA! Els diaris més importants de la ciutat publiquen la notícia! LA FESTA QUE LA PETA, La Garra de Adam Rieau AL CASTELL ESTÀ ON FAYAH! Arriba el gran dia i un a un vam anar trepitjant terrenys muntanyosos, una festa enmig de la natura, en un castell.
Un bon banquet per agafar energy i com ja de costum, en tots els menjars
garreros, no oblidem donar les gràcies pels aliments a la nostra friki manera.
Ni tan sols la tempesta que semblava que s'acostava, podia aturar aquest desplegament de força! Una
bona sessió de fotos amb la barreja de disfresses més boja que et pots
tirar a la cara sembla que calma i revisqui les nostres neurones
fregides.
a
a
Els mateixos carruatges de Satanàs, vinguts des de l'infern, portaven a gent i més gent. 1, 2, 3, ¡LA GARRA! UE! Un
parell de voltes sobre nosaltres mateixos i ja estàvem preparats per
animar la festa amb el nostre personatge durant all night long! Moment desfasament! Moment
de tocament als assistents, volíem cridar la seva atenció i mobilitzar-los
cap a la sala blanca, on faríem la nostra presentació, la nostra ben
vinguda i ¡ZAS! Conga
cap a la sala negra i projecció d'un curt que faria que pensar ... De
tornada a la sala blanca, teníem preparat un concert de Maio de Sal que ens va fer entrar en nirvana, en un estat profund i permanent de molt bon rotllo. Els personatges de la Garra de Adam Rieau seguien a la seva, per aquí i per allà, seduint al públic, animant la festa!
a
a
a
a
aa
Però
una cosa inesperada semblava que podia passar .... al final del
concert, Lulamae Blue es va
retirar a un lateral per fer sonar la seva veu i la seva guitarra i
deixar que la música, a ritme de Copla-Fado fes aparèixer l'esperit del ball
bonic, harmònic, salvatge, de moviments suaus i segurs, l'eterna
juventut. Maria la Portuguesa va posar el moviment i el cos a la música. Sempre es un regal veure't ballar.
...De
nou conga i els meus companys mobilitzaven a la gent cap a la sala de
les columnes ... hi havia un slackline muntat i alguns sofàs, Què podia
passar-hi?Això
es posa HOT!, Sona you can leave your heat on ... vaig aparèixer segur i
amb un salt des de l'exterior, vestit amb pantalons de cuir, cinturó
marró, samarreta taronja fosforito i una gorra de pana que li vaig robar al
mateix Freddy Mercury. Roba que no em serviria de res pocs minuts després! un streaptease que passaria a ocupar un lloc més de per vida en tots els vostres cervellsMentrestant
... en un univers paral·lel un home vingut del més enllà, un home del
que parlen sovint a quart mil·lenni, el mateix Pulmon Beatbox. Tota la penya a la sala negra que això ja està sent molt seriós! La
barra va quedar envaïda, les neveres s'obrien i es tancaven, els cossos es
mouen ... un home misteriós que es va deixar portar per la petri emoció puja a la
barra i rebenta els llums! Ens
vam quedar a les fosques, sense música, la gent aprofitava per magrejarse i
dir coses guarres, però la festa no para!, en un obrir i tancar d'ulls apareix un Mc Guiver
i es va fer la llum! Pulmó Beatbox i litres i litres d'alcohol tornen per injectar energia a la party.
a
a
Un
personatge de grans pits i maiot es passejava barallant-se amb
l'ambient, portava dins 300 piles duracell, es va fer davant de
l'escenari un xou improvisat que fa que la gent salti i cridi, no para
de moures, no para de ballar, no para, no para,
¡l'ànima de la festa!
El gran Adam Rieau va baixar de la lluna per fer la seva aparició a la sala blanca transformat en Dj Garra. Sona Umbrella de Baseballs, una parella sospitosa va entrar a la sala amb un vacileo digne d'admirar! Es van col·locar amb força i seguretat davant de l'escenari, van deixar la vergonya a casa i es disposaven a sentir el Groove! Un parell de passos de coreo, un pique de dancings, una ocupació completa de la sala, seduint al públic, mirades i explosió de moviments, ball en parella i una batidora final que donaria pas a una llista de temes que farien moure a l'esquelet fins i tots als animals del bosc. La Mire i jo ens vam deixar les entranyes en aquest ball, ho vam donar tot i vam gaudir, gràcies maca!Que la nit no decaigui! ¡Que el ritme no pari!Hi ha feina a la barra i la veritat ho vaig passar realment bé venent alcohol. Venia a tot tipus de gent, els hi feies bromes i reies amb ells, sorties a ballar i tornaves per servir, historieta aquí, historieta alla, erà el moment perfecte per xerrar i cridar amb els meus companys i amics garreros, per prendre un bon gintònic i seguir amb energia ... encara quedaven sorpreses i molta nit per davant.Seguia arribant gent de tots els racons del bosc, oh pare, AMEN! ... I els personatges de la Garra no deixaven de tenir ganes d'animar la festa. Tots dispersos per mantenir el subidon que semblava no acabar ...
aa
Gairebé ho oblidava! Un videoclip no apte per nens, projectat a la sala negra va invocar l'esperit de la desvergonya! Els
maillots van passar a ser el nostre vestuari i un continu moviment de
culs durant uns minuts va mantenir a la gent en un estat de xoc
preguntant-se si era real això que estaven veient...
SI! Ho era! Res més sorprenent podia passar després d'aquesta escena tan bizarra. ¡¡MOVEs YOUR ASS!! Dj Martí and company estaven On fayah esperant el seu moment. Que la música no pari, aquesta festa durarà i la Garra segueix donant guerra. TOTS A LA BARRA amb la Garra! Gent
de tots els racons de la galàxia es van reunir per donar-nos suport en aquest projecte.
Estem agraïts de tot cor per lo fàcil que va ser muntar això en el castell,
gràcies a la gent que hi viu i tira endavant el seu projecte social. Mil i una gràcies per la seva ajuda en el muntatge, en el durant i en el després. A
tots i totes els que ens van dona un cop de mà a la barra, als DJs, als
meus companys i amics de la Garra, a tots els assistents que es van deixar
el físic a la pista de ball, ¡OU YEAH!
Sentim la calor de la gent i ens agradaria que estigueu sempre a prop. Us convidem a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials i web. Farem ECO del nostre projecte viatjant per tota la península i balears,
mostrant un espectacle molt especial que dia a dia va agafant forma.
Estimat Adam, per un moment em vaig permetre sentir una mica de cansament, així que vaig decidir retirar-me a descansar unes hores. Al llevarme, una dutxeta d'aigua freda, uns xurros i em vaig disposar a tornar al castell amb ganes
de més! Cap
a les 12h del dia 24, ja vestit de carrer, vaig tornar a trepitjar
terreny muntanyós, naturalesa pura i molta energia acumulada durant tota
la nit. La música encara sonava i molts dels assistents a la festassa padre, seguien donant-ho tot. Aire pur entrava en els meus pulmons i les ganes de seguir amb el bon rotllo inundaven el paisatge. Un paisatge banyat pel sol d'un día festiu. Recordo
tornar a mirar el rellotge sobre les 16h de la tarda, encara la gent
consumia discretament a la barra i la música semblava no donar treva al
descans. Tot era resultat d'un desplegament de força i moviment mai vist en cap altre lloc. Tot era la força de l'univers concentrada en un mateix punt.
El que es va veure, el que no es va veure i el que es va beure va ser molt...
Sempre amb tu...
Chelo
Chelo
