La situació s'imposa per ella mateixa

La situació s'imposa per ella mateixa, lliure i crua. Vinguts de llocs desconeguts i arrossegant històries llunyanes, els personatges del Sr. Adam junten els seus camins en un matí de diumenge.

- GGIIN TAHNIC PLEASE !!! - ….  disculpte? - GIN TOHNIC!! NO HAY NADA MEHOR POR LA MAÑANA!! SOY BEN Mc.CURCKIL HA HA!! Y UNAS BRAVAS PLEASE TENGO UNA REUNION IMORTANTE AQUÍ EN CI .PI. EI.

a
El contrast cultural és evident i i les mirades xoquen amb violència al trobar-se per primer cop. Dieun que Rieu els crea i ells s'ajunten, això sí, però les innocents víctimes que presencien aquesta aberració de la natura semblen incòmodes.

a
- HOLA SOY RICARDO, TODO ESTO ME PARECE UN POCO RARO… NO.. NO ESTOY ACOSTUMBRADO y… QUE LE PASA A ESA MUJER?

Una misteriosa dona pàlida i muda avança a pas lent capa al punt de trobada, no vacila, sembla decidida, els demés segueixen les seves passes. Mentrestant arriba una alegre criatura que ràpidament compren els gestos que fa la dona muda per dir el seu nom.

a
-AH TE LLAMAS ESTRELLA!!! QUÉ BONITO NOMBRE!! YO SOY JÚLIA COMO ESTAIS?¿!?¿ HIHIHIHIHI

El riure tens es contagia entre els demés i un cert punt d'histèria continguda sembla passejar-se per la sala. Tot i així els ànims de cooperar es poden percebre i mica en mica els assistens a la primera cita de la melmelada es van coneixent. 

Arriba una magnífica indígena que obsequia als demés amb cantarelles tranquilitzadores que animen a relaxar-se i disfrutar. Contacte físic, preguntes, silencis intensos, històries i sentiments que afloren en el petit cercle de vida que s'ha format. Es bonic, tendre, nu, grotesc, fins i tot els mals hàbits de cadascú semblen tenir cabuda en aquesta primera cita. Roçament, tensió sexual, desconfiança, un ganivet en un puny marca els límits del nostre espai vital. PROU!

a
Volem aire fresc, una missió emocionant, recorrer camí plegats. La comunitat santcugatenca serà l'amfitrona d'aquest espectacle vulgui o no. Ara la força flueix de veritat, passem per alt les nostres diferències i ens apropem al prògim per aconseguir allò que volem.

a
-ÑEEEEHHEAAAAHEEHHEÑAÑEHEHAÑ- Diu la indígena mentres en Ricardo sosté un nen sudamericà que passejava pels parcs del monastir. Tenim el poder de fer el bé, tenim força per ser diferents!!! Caminem, lluitem, ens ajudem i ens donem empentes d'amor viking. L'olor de bosc ens recorda que som salvatges i que ningú ens pot aturar!! Som nous!! Som lluminosos!!!

a
Això acaba de començar. Tremoleu. Poseu menjar al gat.


Dani

No hay comentarios:

Publicar un comentario