Sempre m'ha agradat no qüestionar-me la màgia.
No empenyar-me en saber l'engany...
- Quin és el truc?
- No hi ha truc. És màgia.
Perquè el que veus és vertader. També incomprensible, però vertader.
La bellesa de la màgia existeix. La vius.
Com es pot dir que és una mentida?
I penso que potser hem perdut la capacitat de ser incondicionals.
Jugar sense condicions. El que importa és jugar i passar-s'ho bé per sobre de qualsevol altra cosa.
Aleshores quin sentit té posar en dubte la màgia?
Els nens quan juguen es posen una ploma al cap i són indis.
No necessiten una disfressa com les de les pel·lícules de Hollywood.
I són més indis que ningú. Ells s'ho creuen. Jo m'ho creia.
Però et fas gran i sembla que per ser un bon indi has de portar una bona disfressa d'indi.
I en l'espectacularitat, en l'esforç de cosir una bona disfressa d'indi, a vegades deixa de tenir cabuda la complicitat.
I per jugar de debó la complicitat és essencial, tinguis la disfressa que tinguis.
I pensant en això... en les coses petites, en les coses de nens, en la màgia i els jocs, us deixo el tràiler d'aquesta joieta de pel·lícula.
Mireia
