La Garra aquest any va posar-se en marxa per desencadenar moviment en nosaltres mateixos i en els que ens observaven. De fet, no només volíem que els observadors ens miressin, desitjàvem que continuessin l'espectacle en el seu dia a dia: que incorporessin la força i l'utilitzessin per desencallar allò que els entorpia.
La Maria va posar ordre a les fotografies que feia temps guardava en capsetes.
La Laura va decidir que era l'hora de ballar.
El Jesús ha començat un programa de radio local per superar la seva timidesa.
La Joaquima va donar una segona vida als mobles de la casa on havia crescut.
En Daniel, en Noel i en Pau, junt amb la resta del grup, van agafar les esterilles i carregar les motxilles d'instruments per tocar habaneres a les terrasses de Cadaqués.
El Tomás assegut a una cadira de jardí, observant com les herbes anaven fent-se altes, va deixar d'esperar al seu fill petit perquè se n'encarregués. Amb la màquina de tallar gespa i unes tisores de poda va deixar-ho tot alegre.
L'Haizea, a part de regalar-nos la banda sonora d'aquesta entrada, va deixar-nos acompanyar-la en la tornada de Brasil i ara que està a la seva zona de confort somnia ballant.
La Cristina, a part de regalar-nos el títol d'aquesta entrada, ara creu més en les seves coses i, si té por, es pregunta perquè no si ningú li ha dit que no ho pot fer.
La Zoe ha descobert que la música la fa moure més que la dansa.
La Gemma ja no li fa vergonya ballar davant de la gent com ho fa quan estar sola a casa.
La Mire cada vegada que pensa en la negror del riu Ulla agafa forces, moltes forces, la força de l'entranya, del moviment, del fluir. I recorda en no dir-se "no" a sí mateixa abans de començar res, i s'agafa fort al pessigolleig que li recorre el cos en fascinar-se i deixar-se sorprendre per la màgia d'allò que ens envolta.
Hi ha contes que s'expliquen a glopets de somnis, cada nit. I l'aplastant i enlluernadora certesa del matí no aconsegueix malmetre el fil que conecta cada capítol, cada somni.
Encara que sembli que aquest conte s'ha acabat i vet-aquí-un-gat, només esperem que el fil segueixi enfilant cada dia quatre o cinc puntades de fantasia en les accions de la vida.
Hi ha contes que s'expliquen a glopets de somnis, cada nit. I
l'aplastant i enlluernadora certesa del matí no aconsegueix malmetre el
fil que conecta cada capítol, cada somni.
Encara que sembli que
aquest conte s'ha acabat i vet-aquí-un-gat, només esperem que el fil
segueixi enfilant cada dia quatre o cinc puntades de fantasia en les
accions de la vida.
Moltes gràcies a totes i cadasacuna de les persones que ens han fet arribar el seu amor i recolzament al llarg d'aquest projecte.
Fotografia: Ana Pérez
