Pondremos nombres nuevos a las cosas

El Dani i jo asseguts un a cada punta del sofà. Primer un termo de cafè. Després obrim una ampolla de vi. I comencem a donar-li voltes. Mai cap dels dos hem inventat un espectacle. És nou i ens divertim... som poderosos, podem fer el que vulguem. En quasi tot ens posem d'acord. A estones sembla que no ens entenem. De cop ens adonem que estem dient el mateix de diferent manera. Seguim. Jo m'encallo perquè hi ha una cosa que em preocupa, ell no li dóna importància, seguim... Em torno a encallar. No sé per què li dones tanta importància Mire... Té raó. Seguim. De sobte una bona idea. La canviem... una altra bona idea. I poc a poc anem construint sense acabar de ser-ne conscients del tot... Però arriba el moment de decidir el final i tot es frena. No acabem de visualitzar-lo.

Com acabes una història? Difícil. Com acabarà la nostra història... més difícil. I em ve al cap que la Marga ens ha enviat un text. El llegim. I aleshores ens dóna la sensació que a tots dos ens rondava pel cap aquella idea, la mateixa idea del text, però que no sabíem com expressar-ho. Tot encaixa...

Gràcies Marga! Ja tenim final. Tenim una història amb principi i final! I ens entra el riure.

***

Pondremos nombres nuevos a las cosas y las cosas dejaran de ser cosas, te canviaré el nombre y te querré un poco más, olvidaremos lo que habíamos aprendido para volverlo a aprender. Para no aburrirnos memorizaremos palabras inventadas que cobrarán sentido cuando la palabra sentido deje de tener ninguno. Gracias señores y señoras, el mundo es nuevo y empieza ahora, el fin es nuestro y de nadie más. 

Marga Almirall