Me gustas más que comer con los dedos

11.08.2013

Estimat Adam Rieau,

m'he despertat entre sons de gallines, galls i ànecs, a banda dels ocells varis que teixeixen aquest paisatge sonor; paisatge que a l'estiu es transforma en un mar d'or que ho inunda tot.
A Peral de Arlanza només es viu del blat; allà on mires veus terra seca esquitxada per alzines, a vegades pins, però sobretot per pollancres alts i prims que segueixen el riu.

Fa uns dies estàvem a Zarautz on actuem observats per l'oceà Atlàntic i vianants d'estiueig. Un bolo ben diferent de l'anterior, a l'ecoaldea de Sieso, que em fa veure que podem adaptarnos a lo que nos echen. Després, la Madd ens convida a la seva Sociedad a uns chipirones a la basca, amb ceba i pebrot verd, acompanyat d'un vinet blanc... mmmh! Per la nit, d'aquí allà pel Malecain.

Al matí, ens despertem sabent que ens separen 350km del nou objectiu i la casa per recollir. Pim-pam-pum, pim-pam-pum i acabem tots cincs muntats al cotxe rumb a Madrid, alguns més perjudicats que altres. De camí alegrem al dia a un peatge i  les muntanyes de verd profund s'intercanvien per camps daurats tacats de conreus de girasol contrastats amb el lluminós blau cel.

Arribem a Madrid con el tiempo justo para llegar tarde i aprofitem, mentre el Dani fa proves pel seu bolo de la nit, per digerir tanta carretera. La seva mare ens obre les portes d'un pis parat als anys 60 i ens disposem a treure-li la pols del temps. Ens arreglem i sortim al carrer amb una mica de son, però emocionats per anar a veure a Eliseo Parra acompanyat de Xavi Lozano (Bufa&Sons), Guillem Aguilar (Bufa&Sons) i Aleix Tobias (Coetus) entre d'altres, a la sala Galileo Galilei. I amb invitació!! Fantàstic, brutal i quan puja el Dani a l'escenari tothom es queda ensimismado. Nosaltres, també.
La nit a casa és una mica dura, però la passem. Algunes realitats quotidianes estan amagades, però només intuint-les fan mal.

El dia següent, recollim de nou la nostra casa andante i la organitzem dins al maleter. Pròxima parada: Peral de Arlanza. El secarral ens envolta i els noms curiosos no paren d'omplir els cartells: Buitrago de Lozoya, Boceguillas, Bahabón de Esgueva, Lerma. Arribem al poblet de 150 habitants a l'estiu, 90 a l'hivern. El Dani fa proves amb els Bufa&Sons amb col·laboració de l'Aleix Tobias, mentrestant la resta en banyem al riu analitzats curosament per ulls rurals.
El concert comença i el Xavi ens encandila treient sons de qualsevol tub: una regadora, una crossa, una escala metàl·lica, una escobra, etc. Quan s'acaba el concert, la plaça es va buidant, però ens quedem amb els músics xerrant de ritmes i tocant panderos. L'Aleix s'arranca amb el charro de El Labradorito i jo em trec les vergonyes per ballar-lo; tot un luxe que me l'enduc a la butxaca. El Goyo, l'amo del bar, es disculpa per interrompre'ns per convidar-nos a rondes de birres. La policia no apareix.

Ens depertem al terreny d'en Tomás, podríem dir com un pare dels cinc. Anem al riu, al mercat d'artesania i comprem carn per fer a la brassa. Amb aquestes, en el terreny ha arribat el Tomás amb el Manolo, un motero que domina les brases. Ell ens ensenya el que es necessita saber de l'art gastronòmic: truita de patates donada la volta varies vegades un cop feta, amanida de tomàquets de l'hort amb all talladet i oli, patata al caliu sense alumini. La brasa, el principio del fin. Y el fin es nuestro. Parlem hores.
A la tarda, amb tanta bona acollida, volem oferir alguna cosa a la gent i parlem amb la organitzadora, la Beatriz, per fer Si tu me dices ven després de la companyia de circ que està prevista per aquella nit. Els sembla molt bé i ens conviden a fer la passejada popular amb la resta del poble. Descobrim una mica més d'aquell indret.
A la nit, el circ encara no ha arribat, no poden contactar-hi i la Beatriz es posa més nerviosa. Finalment, La Garra de Adam Rieau tanca la Semana Cultural de Peral de Arlanza, i amb contracte! Fem veure que no passa res, que tot es normal, però cadascú de nosaltres s'espanta de tantes "casualitats" . Tindrem una flor o l'Adam està a prop.

Surt el Sol de nou i només aixecar-me oloro a fum i brases: el Tomás ens està preparant una amanida de tomàquets recent collits, ous frescos de les nostres veïnes gallines amb patates fregides a la flama i chorizo passat per la paella, rematat amb dos talls de secreto ibérico. Qué? Com us quedeu? Jo, igual. No sabem com respondre a tanta generositat, però ens l'enduem al cor. En Tomás sembla feliç amb los okupas de su merendero. Veure'l assegut tranquil a la tumbona del porxo em dóna pau.

Següent parada: Pedrún de Torío, Parada 13.

Gemma

Al·lucinem una mica amb tot...

Estimat Adam Rieau,

Han passat 10 dies des que vam marxar de la Floresta.

Tot va sobre rodes, mai més ben dit, endavant i cap amunt!

Ahir vam arribar a Zarautz, la Maddalen ens ha acollit a la casa a Urdaneta. Vam arribar a la nit i aleshores ja intuïem la dimensió del lloc, però aquest matí la sorpresa no ha estat menys quan hem mirat per la finestra: estem en un lloc espectacular amb unes vistes precioses de muntanyes verdes i prats. Ens hem dutxat, pentinat, abrigat, maquillat... com s'agraeixen aquestes petites coses quan estàs de viatge polsós en una furgo atiborrada d'objectes polsosos i persones polsoses. Ara està plovent i és moment de cafè, cigarro, de manta... moment acuurucat i gustós. La Gemma i el Chelo llegeixen estirats al sofà, el Dani assaja propocionant-nos una agradable música d'ambient, i la Zoe assaja el seu solo amb el mp3.

El paissatge ha canviat de cop, ahir veniem d'Aragó colors grocs, mosques, calor, pols i palla, i ara estem rodejats de verd, humitat i núvols.

Aquests últims dies hem estat a Trillo, la Mariona i la Merce ens han acollit a la seva casa, l'antiga escola del poble. Mentre la Merce filava les llanes hem parlat de la vida, del canvi, de la lluita interior, de crèixer, del vertigen... La casa estava plena de coses boniques, de coses precioses: plantes i flors, pedres, dibuixos, teles, llanes... objectes de colors brillants i alegres. “Uno nunca se va de Trillo indiferente” ens deien... realment és cert. En aquests dies vam fer un bolo a Salinas de Trillo, un petit poble de muntanya de només 6 cases. Era festa major i nosaltres vam aprèixer al migdia quan sortien de misa i els vam fer la proposta: us oferim un espectacle per aquesta nit! Dit i fet.

La Mariona fa uns anys havia anat a repoblar un poble aprop de Sabiñanigo, Sieso de Jaca, i ens va comentar que era bona idea que ens hi apropèssim a oferir el nostre espectacle a canvi de quedar-nos a menjar i a dormir. No ens deixa d'impressionar la força que té el fet d'oferir, i l'agraïment i sorpresa que genera en les persones que reben el nostre regal. L'estada a Sieso ha estat tot un aprenentatge i un descobriment. Hi ha altres formes de viure viables i possibles i aquesta gent treballava un munt per tirar endavant la seva vida. A la tarda vam arribar i vam ajudar una miqueta al hort mentre la Gemma ens explicava el que sap de les plantes i les seves propietats, després ens vam banyar a les pozas d'aigua turbia amb culebres que hi havia a 10 minuts caminant. Vam sopar al menjador comú, ells són una gran família i nosaltres vam ser els seus convidats, anem i venim amb els plats, "d'on sou?", "d'on vens?", s'asseuen i s'aixequen de les taules, els nens corren pel voltant. A la nit, després de l'espectacle, l'Ele ens ensenya els noms de les estrelles i les constel·lacions. L'endemà el treball comú és anar a buscar llenya, ens expliquen com construeixen les vigues de les cases amb els pins dels boscos del voltant. Ens expliquen això i mil altres coses, no deixem d'escoltar i preguntar. Quan marxem el Pipe ens regala de record un cd que havia grabat feia temps “Karajillo d'Orujo”. I ahir a la nit quan l'escoltem trobem una nota entre les pàgines de la caràtula que ens posa la pell de gallina “Gracias por aportar vustra imaginación, optimismo y ganas de soñar. Aquí dejais una semillita de esperanza, teneis un sitio donde podeis volver cuando querais. Sieso de Jaca resiste al Humano”. Brrrrr... pell de gallina!

Cada dia mil descobriments nous... sembla que alguna cosa estem fent bé...

Al cotxe cantem, cantem i cantem. Ens riem molt. I dormim. Al·lucinem amb el paissatge, al·lucinem amb les persones, podem dir que al·lucinem una mica amb tot.

Fins aviat Adam,

Mireia

Estem contents, feliços, sans i forts

Estimat Adam Rieau,

Comença l'agost... avui és l'aniversari de la Zoe!!!

Ara mateix estem a Sitges. Hem anat a comprar i a fer gestions diverses. Ens hem assegut a esmorzar en un bar. Parada en el viatge de connexió amb el món exterior, del món que ens queda lluny, perquè a l'exterior, de fet, hi estem durant tot el dia. Llegim el diari, connectem l'ordinador, ens connectem a les xarxes. La taula s'omple de bolis, llibertes, papers... passem comptes, la Zoe llegeix la seva novel·la, escrivim idees en els diaris de viatge, trucades per concretar bolos...

I fem una petita mirada enrere... només han passat 4 dies i sembla buuuuf que el temps s'hagi dilatat un munt. 

Tot va començar amb l'estrena a la Floresta. Hi havia moltes cares conegudes i abans de sortir ens entraven totes les vergonyes, però no hi ha més remei que sortir al ruedo, així que vam tirar endavant amb la funció. Primera toma de contacte i problemes tècnics varis. Però ells estaven guerreros, ho van defensar a mort fins el final, i la plaça estava espectacular, ens vam sentir mol acollits, amb un recolzament gegant, com si tinguèssism un xarxa de trapezista sota els peus que xiuxiueja "anima't a fer el salt mortal, no pateixis!" . Al final uns aplaudiments molt llargs. I eufòria molta, eufòria! Molta gent estimada. Gràcies! Gràcies als organitzadors de les Festes Majors alternatives de La Floresta i a tots els espectadors!

Quan acaben les despedides directes al Montseny, anem cap a una masia enmig del camp. Havíem d'actuar a la nit, però hi havia previsió de pluja i al final vam anul·lar la funció. Igualment vam gaudir dels concerts. I sobretot de l'hospitalitat de l'Isabel i l'Imma que ens van allotjar i l'endemà al matí ens van preparar un esmorzar mmmmmm... molt bo. La casa preciosa, una figuera espectacular amb un roc enorme a sota. Encara no ho acabem d'assumir tot plegat.

Aquella tarda la Paula Vallejo ens aconsegueix un bolo a Sant Celoni i fa una feinada de difusió pel poble. Primer bolo fora de casa! El que més recordo són els riures, la gent reia moltíssim. I ells que improvisaven i feien el que volíen amb el públic, els miro i m'ho passo molt bé. Quan acabem els comentaris són bons, ho han gaudit un munt. I això ens fa molta il·lusió!!!! Acabem amb nit de cerveses i festa! Els germans Vallejo ens acullen durant la nit a Palautordera. Mil gràcies!!!!

Tercer dia... ens llevem aviat, molt aviat, la Gemma ens fa un petó a cadascú per despertar-nos. Dia de gestió d'imprevistos... no tot surt rodat. "Vísteme despacio que tengo prisa" diuen, i amb les presses de l'estrena i el viatge hi ha coses que se'ns desmadren. Tenim problemes amb els altaveus, la baca del cotxe... L'Uri ens abandona... Però a poc a poc anem tancant coses. I després d'un dia una mica bedfgerwgggdd a la nit marxem!!!  

- A on anem? A on anem? - Platja! 

Improvisem ràpid i... cap al Garraf!

Ara sí que sí... a l'aventura!

Un poble preciós! Arribem a la nit i aconseguim un bolo a la plaça del poble, tot va ràpid... molt ràpid. Dormim a la platja. 

Quart dia... dia de calor mortal i infernal. Però després de descansar, i quan el sol baixa, ens disposem a fer el tercer bolo. Ens visiten la Laura i el Pedro! Ueee! Però és la primera vegada que actuem en un lloc totalment desconegut. La gent es preocupa per nosaltres... "home, però això ho haurieu d'haver anunciat amb temps, no vindrà ningú, i si no feu diners?" Però de moment ens encanta la sensació d'arribar a un lloc i poder oferir-nos. Sense més. T'ofereixo un espectacle... perquè sí, perquè m'agrada fer el que faig i ho vull regalar. De tots és l'espectacle més lluitat, garreros-guerreros, que ens col·loca en un lloc molt interessant, ens fa avançar moltíssim.

Aquesta nit hem dormit fent vivac enmig de la muntanya amb vistes al mar. I coses de les noves tecnologies, en el mig del camp, amb el portàtil mirem una peli de troglodites "En busca del fuego". El cel està molt estrellat. Dormim acurrucats. Passa un vent fresc dolç de muntanya.

Estem contents, feliços, sans i forts. Suposem que és el que té gaudir del luxe de poder fer allò que més t'agrada. Gràcies a tots aquells que ens heu ajudat a arrancar aquest projecte!

Mireia

Revetlla de Sant Joan

Maleït Adam, t'estimo!En alçar-se la lluna plena vaig saber que ens veies des d'allà dalt, pujat en un dels seus cràters.La teva llum il·luminava el castell de Can Modulell! Vaig sentir la fourquilla que portu dins.

La Garra es va preparar a inconsciència per actuar en el món nocturn, una nit de Sant Joan que segur no oblidarem mai (ara és el moment en el que tanco els ulls durant un minut i deixo entrar totes aquelles imatges que van impregnar el meu cerbell, totes aquelles olors, sensacions, sons, totes aquelles contraccions musculars, absolutament tot fins que vaig tancar els ulls per tornar a somiar de nou). Estic gaudint d'aquest enamorament garrero que em persegueix dia rere dia.

Ou mai got quins nervis!  

Teniem a les nostres mans organitzar un amazing Sant Joan en una sola setmana! Petri emoció! Petri fax!Nosaltres posem la Garra i la resta que sorgeixi!He confessar Adam. La nit de Sant Joan vaig pecar d'excés de desvergonya i d'alegria. VISCA!

Tot es va començar a remoure el dissabte, a per l'alcohol! Brainstorming, una mica de neteja, muntem la barra en una ostentació de fusteria que ni el pesat de Bricomania ... es va penjar un decorat tuticolori, els DJ preparaven els seus aparatejos psicodèlics i en un obrir i tancar d'ulls tot agafava forma. I com no, no ens oblidem de donar un passeig per anar avisant als nostres veïns de la gran gresca, que estaven més que convidats i que res de foc ni petards ... 

EXTRA! EXTRA! Els diaris més importants de la ciutat publiquen la notícia! LA FESTA QUE LA PETA, La Garra de Adam Rieau AL CASTELL ESTÀ ON FAYAH! Arriba el gran dia i un a un vam anar trepitjant terrenys muntanyosos, una festa enmig de la natura, en un castell.  

Un bon banquet per agafar energy i com ja de costum, en tots els menjars garreros, no oblidem donar les gràcies pels aliments a la nostra friki manera.

Ni tan sols la tempesta que semblava que s'acostava, podia aturar aquest desplegament de força! Una bona sessió de fotos amb la barreja de disfresses més boja que et pots tirar a la cara sembla que calma i revisqui les nostres neurones fregides.

a
a

Els mateixos carruatges de Satanàs, vinguts des de l'infern, portaven a gent i més gent. 1, 2, 3, ¡LA GARRA! UE! Un parell de voltes sobre nosaltres mateixos i ja estàvem preparats per animar la festa amb el nostre personatge durant all night long! Moment desfasament! Moment de tocament als assistents, volíem cridar la seva atenció i mobilitzar-los cap a la sala blanca, on faríem la nostra presentació, la nostra ben vinguda i ¡ZAS! Conga cap a la sala negra i projecció d'un curt que faria que pensar ... De tornada a la sala blanca, teníem preparat un concert de Maio de Sal que ens va fer entrar en nirvana, en un estat profund i permanent de molt bon rotllo. Els personatges de la Garra de Adam Rieau seguien a la seva, per aquí i per allà, seduint al públic, animant la festa!
a
a

a
a

Però una cosa inesperada semblava que podia passar .... al final del concert, Lulamae Blue es va retirar a un lateral per fer sonar la seva veu i la seva guitarra i deixar que la música, a ritme de Copla-Fado fes aparèixer l'esperit del ball bonic, harmònic, salvatge, de moviments suaus i segurs, l'eterna juventut. Maria la Portuguesa va posar el moviment i el cos a la música. Sempre es un regal veure't ballar.

...De nou conga i els meus companys mobilitzaven a la gent cap a la sala de les columnes ... hi havia un slackline muntat i alguns sofàs, Què podia passar-hi?Això es posa HOT!, Sona you can leave your heat on ... vaig aparèixer segur i amb un salt des de l'exterior, vestit amb pantalons de cuir, cinturó marró, samarreta taronja fosforito i una gorra de pana que li vaig robar al mateix Freddy Mercury. Roba que no em serviria de res pocs minuts després! un streaptease que passaria a ocupar un lloc més de per vida en tots els vostres cervellsMentrestant ... en un univers paral·lel un home vingut del més enllà, un home del que parlen sovint a quart mil·lenni, el mateix Pulmon Beatbox. Tota la penya a la sala negra que això ja està sent molt seriós! La barra va quedar envaïda, les neveres s'obrien i es tancaven, els cossos es mouen ... un home misteriós que es va deixar portar per la petri emoció puja a la barra i rebenta els llums! Ens vam quedar a les fosques, sense música, la gent aprofitava per magrejarse i dir coses guarres, però la festa no para!, en un obrir i tancar d'ulls apareix un Mc Guiver i es va fer la llum! Pulmó Beatbox i litres i litres d'alcohol tornen per injectar energia a la party.

a

a

Un personatge de grans pits i maiot es passejava barallant-se amb l'ambient, portava dins 300 piles duracell, es va fer davant de l'escenari un xou improvisat que fa que la gent salti i cridi, no para de moures, no para de ballar, no para, no para, 

¡l'ànima de la festa!

El gran Adam Rieau va baixar de la lluna per fer la seva aparició a la sala blanca transformat en Dj Garra. Sona Umbrella de Baseballs, una parella sospitosa va entrar a la sala amb un vacileo digne d'admirar! Es van col·locar amb força i seguretat davant de l'escenari, van deixar la vergonya a casa i es disposaven a sentir el Groove! Un parell de passos de coreo, un pique de dancings, una ocupació completa de la sala, seduint al públic, mirades i explosió de moviments, ball en parella i una batidora final que donaria pas a una llista de temes que farien moure a l'esquelet fins i tots als animals del bosc. La Mire i jo ens vam deixar les entranyes en aquest ball, ho vam donar tot i vam gaudir, gràcies maca!Que la nit no decaigui! ¡Que el ritme no pari!Hi ha feina a la barra i la veritat ho vaig passar realment bé venent alcohol. Venia a tot tipus de gent, els hi feies bromes i reies amb ells, sorties a ballar i tornaves per servir, historieta aquí, historieta alla, erà el moment perfecte per xerrar i cridar amb els meus companys i amics garreros, per prendre un bon gintònic i seguir amb energia ... encara quedaven sorpreses i molta nit per davant.Seguia arribant gent de tots els racons del bosc, oh pare, AMEN! ... I els personatges de la Garra no deixaven de tenir ganes d'animar la festa. Tots dispersos per mantenir el subidon que semblava no acabar ...

a
a

Gairebé ho oblidava! Un videoclip no apte per nens, projectat a la sala negra va invocar l'esperit de la desvergonya! Els maillots van passar a ser el nostre vestuari i un continu moviment de culs durant uns minuts va mantenir a la gent en un estat de xoc preguntant-se si era real això que estaven veient...  

 

SI! Ho era! Res més sorprenent podia passar després d'aquesta escena tan bizarra. ¡¡MOVEs YOUR ASS!! Dj Martí and company estaven On fayah esperant el seu moment. Que la música no pari, aquesta festa durarà i la Garra segueix donant guerra. TOTS A LA BARRA amb la Garra! Gent de tots els racons de la galàxia es van reunir per donar-nos suport en aquest projecte. Estem agraïts de tot cor per lo fàcil que va ser muntar això en el castell, gràcies a la gent que hi viu i tira endavant el seu projecte social. Mil i una gràcies per la seva ajuda en el muntatge, en el durant i en el després. A tots i totes els que ens van dona un cop de mà a la barra, als DJs, als meus companys i amics de la Garra, a tots els assistents que es van deixar el físic a la pista de ball, ¡OU YEAH!

Sentim la calor de la gent i ens agradaria que estigueu sempre a prop. Us convidem a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials i web. Farem ECO del nostre projecte viatjant per tota la península i balears, mostrant un espectacle molt especial que dia a dia va agafant forma.

Estimat Adam, per un moment em vaig permetre sentir una mica de cansament, així que vaig decidir retirar-me a descansar unes hores. Al llevarme, una dutxeta d'aigua freda, uns xurros i em vaig disposar a tornar al castell amb ganes de més! Cap a les 12h del dia 24, ja vestit de carrer, vaig tornar a trepitjar terreny muntanyós, naturalesa pura i molta energia acumulada durant tota la nit. La música encara sonava i molts dels assistents a la festassa padre, seguien donant-ho tot. Aire pur entrava en els meus pulmons i les ganes de seguir amb el bon rotllo inundaven el paisatge. Un paisatge banyat pel sol d'un día festiu. Recordo tornar a mirar el rellotge sobre les 16h de la tarda, encara la gent consumia discretament a la barra i la música semblava no donar treva al descans. Tot era resultat d'un desplegament de força i moviment mai vist en cap altre lloc. Tot era la força de l'univers concentrada en un mateix punt.

El que es va veure, el que no es va veure i el que es va beure va ser molt...

Sempre amb tu...
Chelo

Avivarem la nit

Estimat Adam,

Atenció, atenció, atenció!!!

Vertigen: ara sí que sí! Que sí que hi som. Estem enfangats fins dalt, estem liats.

El diumenge passat vam estar preparant durant hores i hores la Festa de Sant Joan a Can Madolell. Sí, estimat Adam: preparem una festa per la nit més llarga de l’any.

Necessitem finançament pel projecte urgent, molt urgent, molt urgent. I preparar una festa ens sembla una molt bona manera de donar-nos a conèixer i fer una bona recaptació.

Nosaltres, Adam, la teva garra, La Garrade Adam Rieau estarem animant la nit, com qui bufa les brases per avivar el foc. La Garra de Adam Rieau avivarem la nit. Desmadre i surrealisme. Personatges curiosos amb ganes de mostrar-nos coses estranyes apareixeran i desapareixeran entre els convidats. Màgia. Ara hi ets, ara no hi ets! Visions, al·lucinacions, records.

Maio de Sal, Dj One Bass, Lulamae Blue i Pulmon Beatbox s'encarregaran de posar banda sonora al llarg de tota la nit.

Adam: que la gent es disfressi, que la gent porti instruments, que la gent canti, balli, cridi, es despulli, salti, s'enamori, que la gent s’abandoni enmig d'una nit a la màgia.

Estimat Adam, desitjan’s sort, la necessitarem d’ara en endavant!

Mireia

La situació s'imposa per ella mateixa

La situació s'imposa per ella mateixa, lliure i crua. Vinguts de llocs desconeguts i arrossegant històries llunyanes, els personatges del Sr. Adam junten els seus camins en un matí de diumenge.

- GGIIN TAHNIC PLEASE !!! - ….  disculpte? - GIN TOHNIC!! NO HAY NADA MEHOR POR LA MAÑANA!! SOY BEN Mc.CURCKIL HA HA!! Y UNAS BRAVAS PLEASE TENGO UNA REUNION IMORTANTE AQUÍ EN CI .PI. EI.
a
El contrast cultural és evident i i les mirades xoquen amb violència al trobar-se per primer cop. Dieun que Rieu els crea i ells s'ajunten, això sí, però les innocents víctimes que presencien aquesta aberració de la natura semblen incòmodes.
a
- HOLA SOY RICARDO, TODO ESTO ME PARECE UN POCO RARO… NO.. NO ESTOY ACOSTUMBRADO y… QUE LE PASA A ESA MUJER?

Una misteriosa dona pàlida i muda avança a pas lent capa al punt de trobada, no vacila, sembla decidida, els demés segueixen les seves passes. Mentrestant arriba una alegre criatura que ràpidament compren els gestos que fa la dona muda per dir el seu nom.
a
-AH TE LLAMAS ESTRELLA!!! QUÉ BONITO NOMBRE!! YO SOY JÚLIA COMO ESTAIS?¿!?¿ HIHIHIHIHI

El riure tens es contagia entre els demés i un cert punt d'histèria continguda sembla passejar-se per la sala. Tot i així els ànims de cooperar es poden percebre i mica en mica els assistens a la primera cita de la melmelada es van coneixent. 

Arriba una magnífica indígena que obsequia als demés amb cantarelles tranquilitzadores que animen a relaxar-se i disfrutar. Contacte físic, preguntes, silencis intensos, històries i sentiments que afloren en el petit cercle de vida que s'ha format. Es bonic, tendre, nu, grotesc, fins i tot els mals hàbits de cadascú semblen tenir cabuda en aquesta primera cita. Roçament, tensió sexual, desconfiança, un ganivet en un puny marca els límits del nostre espai vital. PROU!
a
Volem aire fresc, una missió emocionant, recorrer camí plegats. La comunitat santcugatenca serà l'amfitrona d'aquest espectacle vulgui o no. Ara la força flueix de veritat, passem per alt les nostres diferències i ens apropem al prògim per aconseguir allò que volem.
a
-ÑEEEEHHEAAAAHEEHHEÑAÑEHEHAÑ- Diu la indígena mentres en Ricardo sosté un nen sudamericà que passejava pels parcs del monastir. Tenim el poder de fer el bé, tenim força per ser diferents!!! Caminem, lluitem, ens ajudem i ens donem empentes d'amor viking. L'olor de bosc ens recorda que som salvatges i que ningú ens pot aturar!! Som nous!! Som lluminosos!!!
a
Això acaba de començar. Tremoleu. Poseu menjar al gat.

Dani

El cuarto de Mireia

Estimat Adam Rieau,

Aquest diumenge vam ser nens i nenes valentes jugant a l’habitació de la Mire.

De bon matí, la Mire ens explica la seva imaginació en forma de croquis en un paper. Ella ho té clar, nosaltres també.

Abans de fer res, però, ens omplim les motxiles d’allò bonic que els altres troben en nosaltres. No t’arribes a imaginar com pesa l’amor; potser casi tant com la por, però la segona està controlada per la llei de la gravetat, mentre que la primera pesa cap amunt.  

D’aquí, tot segueix: proposta, apropiació, reflexió, adaptació.

Parem per dinar, a la gespa.

Puntuals, tornem i preparem el teatre: llums, so, decoració mentre una veu desgarradora sona en l’ambient.

Seguim, seguim, deixem coses a l’aire i d’altres ben lligades. Haurem de posar-li garra perquè esgarrapi una mica el cor de l’espectador.

La gent arriba i els fem passar.

Abans de despullar-nos davant d’ells, ens presentem.

“Escoltem-nos, és l’únic que tenim.” la Zoe diu abans que el taló s’obri i la llum ens banyi.

Gemma 

Fotografia: Anna Gil

Més fotos: www.flickr.com/photos/lagarradeadamrieau