Me gustas más que comer con los dedos

11.08.2013

Estimat Adam Rieau,

m'he despertat entre sons de gallines, galls i ànecs, a banda dels ocells varis que teixeixen aquest paisatge sonor; paisatge que a l'estiu es transforma en un mar d'or que ho inunda tot.
A Peral de Arlanza només es viu del blat; allà on mires veus terra seca esquitxada per alzines, a vegades pins, però sobretot per pollancres alts i prims que segueixen el riu.

Fa uns dies estàvem a Zarautz on actuem observats per l'oceà Atlàntic i vianants d'estiueig. Un bolo ben diferent de l'anterior, a l'ecoaldea de Sieso, que em fa veure que podem adaptarnos a lo que nos echen. Després, la Madd ens convida a la seva Sociedad a uns chipirones a la basca, amb ceba i pebrot verd, acompanyat d'un vinet blanc... mmmh! Per la nit, d'aquí allà pel Malecain.

Al matí, ens despertem sabent que ens separen 350km del nou objectiu i la casa per recollir. Pim-pam-pum, pim-pam-pum i acabem tots cincs muntats al cotxe rumb a Madrid, alguns més perjudicats que altres. De camí alegrem al dia a un peatge i  les muntanyes de verd profund s'intercanvien per camps daurats tacats de conreus de girasol contrastats amb el lluminós blau cel.

Arribem a Madrid con el tiempo justo para llegar tarde i aprofitem, mentre el Dani fa proves pel seu bolo de la nit, per digerir tanta carretera. La seva mare ens obre les portes d'un pis parat als anys 60 i ens disposem a treure-li la pols del temps. Ens arreglem i sortim al carrer amb una mica de son, però emocionats per anar a veure a Eliseo Parra acompanyat de Xavi Lozano (Bufa&Sons), Guillem Aguilar (Bufa&Sons) i Aleix Tobias (Coetus) entre d'altres, a la sala Galileo Galilei. I amb invitació!! Fantàstic, brutal i quan puja el Dani a l'escenari tothom es queda ensimismado. Nosaltres, també.
La nit a casa és una mica dura, però la passem. Algunes realitats quotidianes estan amagades, però només intuint-les fan mal.

El dia següent, recollim de nou la nostra casa andante i la organitzem dins al maleter. Pròxima parada: Peral de Arlanza. El secarral ens envolta i els noms curiosos no paren d'omplir els cartells: Buitrago de Lozoya, Boceguillas, Bahabón de Esgueva, Lerma. Arribem al poblet de 150 habitants a l'estiu, 90 a l'hivern. El Dani fa proves amb els Bufa&Sons amb col·laboració de l'Aleix Tobias, mentrestant la resta en banyem al riu analitzats curosament per ulls rurals.
El concert comença i el Xavi ens encandila treient sons de qualsevol tub: una regadora, una crossa, una escala metàl·lica, una escobra, etc. Quan s'acaba el concert, la plaça es va buidant, però ens quedem amb els músics xerrant de ritmes i tocant panderos. L'Aleix s'arranca amb el charro de El Labradorito i jo em trec les vergonyes per ballar-lo; tot un luxe que me l'enduc a la butxaca. El Goyo, l'amo del bar, es disculpa per interrompre'ns per convidar-nos a rondes de birres. La policia no apareix.

Ens depertem al terreny d'en Tomás, podríem dir com un pare dels cinc. Anem al riu, al mercat d'artesania i comprem carn per fer a la brassa. Amb aquestes, en el terreny ha arribat el Tomás amb el Manolo, un motero que domina les brases. Ell ens ensenya el que es necessita saber de l'art gastronòmic: truita de patates donada la volta varies vegades un cop feta, amanida de tomàquets de l'hort amb all talladet i oli, patata al caliu sense alumini. La brasa, el principio del fin. Y el fin es nuestro. Parlem hores.
A la tarda, amb tanta bona acollida, volem oferir alguna cosa a la gent i parlem amb la organitzadora, la Beatriz, per fer Si tu me dices ven després de la companyia de circ que està prevista per aquella nit. Els sembla molt bé i ens conviden a fer la passejada popular amb la resta del poble. Descobrim una mica més d'aquell indret.
A la nit, el circ encara no ha arribat, no poden contactar-hi i la Beatriz es posa més nerviosa. Finalment, La Garra de Adam Rieau tanca la Semana Cultural de Peral de Arlanza, i amb contracte! Fem veure que no passa res, que tot es normal, però cadascú de nosaltres s'espanta de tantes "casualitats" . Tindrem una flor o l'Adam està a prop.

Surt el Sol de nou i només aixecar-me oloro a fum i brases: el Tomás ens està preparant una amanida de tomàquets recent collits, ous frescos de les nostres veïnes gallines amb patates fregides a la flama i chorizo passat per la paella, rematat amb dos talls de secreto ibérico. Qué? Com us quedeu? Jo, igual. No sabem com respondre a tanta generositat, però ens l'enduem al cor. En Tomás sembla feliç amb los okupas de su merendero. Veure'l assegut tranquil a la tumbona del porxo em dóna pau.

Següent parada: Pedrún de Torío, Parada 13.

Gemma