Estimat Adam Rieau,
Han passat 10 dies des que vam marxar de la Floresta.
Tot va sobre rodes, mai més ben dit, endavant i cap amunt!
Ahir vam arribar a Zarautz, la Maddalen ens ha acollit a la casa a Urdaneta. Vam arribar a la nit i aleshores ja intuïem la dimensió del lloc, però aquest matí la sorpresa no ha estat menys quan hem mirat per la finestra: estem en un lloc espectacular amb unes vistes precioses de muntanyes verdes i prats. Ens hem dutxat, pentinat, abrigat, maquillat... com s'agraeixen aquestes petites coses quan estàs de viatge polsós en una furgo atiborrada d'objectes polsosos i persones polsoses. Ara està plovent i és moment de cafè, cigarro, de manta... moment acuurucat i gustós. La Gemma i el Chelo llegeixen estirats al sofà, el Dani assaja propocionant-nos una agradable música d'ambient, i la Zoe assaja el seu solo amb el mp3.
El paissatge ha canviat de cop, ahir veniem d'Aragó colors grocs, mosques, calor, pols i palla, i ara estem rodejats de verd, humitat i núvols.
Aquests últims dies hem estat a Trillo, la Mariona i la Merce ens han acollit a la seva casa, l'antiga escola del poble. Mentre la Merce filava les llanes hem parlat de la vida, del canvi, de la lluita interior, de crèixer, del vertigen... La casa estava plena de coses boniques, de coses precioses: plantes i flors, pedres, dibuixos, teles, llanes... objectes de colors brillants i alegres. “Uno nunca se va de Trillo indiferente” ens deien... realment és cert. En aquests dies vam fer un bolo a Salinas de Trillo, un petit poble de muntanya de només 6 cases. Era festa major i nosaltres vam aprèixer al migdia quan sortien de misa i els vam fer la proposta: us oferim un espectacle per aquesta nit! Dit i fet.
La Mariona fa uns anys havia anat a repoblar un poble aprop de Sabiñanigo, Sieso de Jaca, i ens va comentar que era bona idea que ens hi apropèssim a oferir el nostre espectacle a canvi de quedar-nos a menjar i a dormir. No ens deixa d'impressionar la força que té el fet d'oferir, i l'agraïment i sorpresa que genera en les persones que reben el nostre regal. L'estada a Sieso ha estat tot un aprenentatge i un descobriment. Hi ha altres formes de viure viables i possibles i aquesta gent treballava un munt per tirar endavant la seva vida. A la tarda vam arribar i vam ajudar una miqueta al hort mentre la Gemma ens explicava el que sap de les plantes i les seves propietats, després ens vam banyar a les pozas d'aigua turbia amb culebres que hi havia a 10 minuts caminant. Vam sopar al menjador comú, ells són una gran família i nosaltres vam ser els seus convidats, anem i venim amb els plats, "d'on sou?", "d'on vens?", s'asseuen i s'aixequen de les taules, els nens corren pel voltant. A la nit, després de l'espectacle, l'Ele ens ensenya els noms de les estrelles i les constel·lacions. L'endemà el treball comú és anar a buscar llenya, ens expliquen com construeixen les vigues de les cases amb els pins dels boscos del voltant. Ens expliquen això i mil altres coses, no deixem d'escoltar i preguntar. Quan marxem el Pipe ens regala de record un cd que havia grabat feia temps “Karajillo d'Orujo”. I ahir a la nit quan l'escoltem trobem una nota entre les pàgines de la caràtula que ens posa la pell de gallina “Gracias por aportar vustra imaginación, optimismo y ganas de soñar. Aquí dejais una semillita de esperanza, teneis un sitio donde podeis volver cuando querais. Sieso de Jaca resiste al Humano”. Brrrrr... pell de gallina!
Han passat 10 dies des que vam marxar de la Floresta.
Tot va sobre rodes, mai més ben dit, endavant i cap amunt!
Ahir vam arribar a Zarautz, la Maddalen ens ha acollit a la casa a Urdaneta. Vam arribar a la nit i aleshores ja intuïem la dimensió del lloc, però aquest matí la sorpresa no ha estat menys quan hem mirat per la finestra: estem en un lloc espectacular amb unes vistes precioses de muntanyes verdes i prats. Ens hem dutxat, pentinat, abrigat, maquillat... com s'agraeixen aquestes petites coses quan estàs de viatge polsós en una furgo atiborrada d'objectes polsosos i persones polsoses. Ara està plovent i és moment de cafè, cigarro, de manta... moment acuurucat i gustós. La Gemma i el Chelo llegeixen estirats al sofà, el Dani assaja propocionant-nos una agradable música d'ambient, i la Zoe assaja el seu solo amb el mp3.
El paissatge ha canviat de cop, ahir veniem d'Aragó colors grocs, mosques, calor, pols i palla, i ara estem rodejats de verd, humitat i núvols.
Aquests últims dies hem estat a Trillo, la Mariona i la Merce ens han acollit a la seva casa, l'antiga escola del poble. Mentre la Merce filava les llanes hem parlat de la vida, del canvi, de la lluita interior, de crèixer, del vertigen... La casa estava plena de coses boniques, de coses precioses: plantes i flors, pedres, dibuixos, teles, llanes... objectes de colors brillants i alegres. “Uno nunca se va de Trillo indiferente” ens deien... realment és cert. En aquests dies vam fer un bolo a Salinas de Trillo, un petit poble de muntanya de només 6 cases. Era festa major i nosaltres vam aprèixer al migdia quan sortien de misa i els vam fer la proposta: us oferim un espectacle per aquesta nit! Dit i fet.
La Mariona fa uns anys havia anat a repoblar un poble aprop de Sabiñanigo, Sieso de Jaca, i ens va comentar que era bona idea que ens hi apropèssim a oferir el nostre espectacle a canvi de quedar-nos a menjar i a dormir. No ens deixa d'impressionar la força que té el fet d'oferir, i l'agraïment i sorpresa que genera en les persones que reben el nostre regal. L'estada a Sieso ha estat tot un aprenentatge i un descobriment. Hi ha altres formes de viure viables i possibles i aquesta gent treballava un munt per tirar endavant la seva vida. A la tarda vam arribar i vam ajudar una miqueta al hort mentre la Gemma ens explicava el que sap de les plantes i les seves propietats, després ens vam banyar a les pozas d'aigua turbia amb culebres que hi havia a 10 minuts caminant. Vam sopar al menjador comú, ells són una gran família i nosaltres vam ser els seus convidats, anem i venim amb els plats, "d'on sou?", "d'on vens?", s'asseuen i s'aixequen de les taules, els nens corren pel voltant. A la nit, després de l'espectacle, l'Ele ens ensenya els noms de les estrelles i les constel·lacions. L'endemà el treball comú és anar a buscar llenya, ens expliquen com construeixen les vigues de les cases amb els pins dels boscos del voltant. Ens expliquen això i mil altres coses, no deixem d'escoltar i preguntar. Quan marxem el Pipe ens regala de record un cd que havia grabat feia temps “Karajillo d'Orujo”. I ahir a la nit quan l'escoltem trobem una nota entre les pàgines de la caràtula que ens posa la pell de gallina “Gracias por aportar vustra imaginación, optimismo y ganas de soñar. Aquí dejais una semillita de esperanza, teneis un sitio donde podeis volver cuando querais. Sieso de Jaca resiste al Humano”. Brrrrr... pell de gallina!
Cada dia mil descobriments nous... sembla que alguna cosa estem fent bé...
Al cotxe cantem, cantem i cantem. Ens riem molt. I dormim. Al·lucinem amb el paissatge, al·lucinem amb les persones, podem dir que al·lucinem una mica amb tot.
Fins aviat Adam,
Mireia
.JPG)
Al cotxe cantem, cantem i cantem. Ens riem molt. I dormim. Al·lucinem amb el paissatge, al·lucinem amb les persones, podem dir que al·lucinem una mica amb tot.
Fins aviat Adam,
Mireia
.JPG)
No hay comentarios:
Publicar un comentario