Estem contents, feliços, sans i forts

Estimat Adam Rieau,

Comença l'agost... avui és l'aniversari de la Zoe!!!

Ara mateix estem a Sitges. Hem anat a comprar i a fer gestions diverses. Ens hem assegut a esmorzar en un bar. Parada en el viatge de connexió amb el món exterior, del món que ens queda lluny, perquè a l'exterior, de fet, hi estem durant tot el dia. Llegim el diari, connectem l'ordinador, ens connectem a les xarxes. La taula s'omple de bolis, llibertes, papers... passem comptes, la Zoe llegeix la seva novel·la, escrivim idees en els diaris de viatge, trucades per concretar bolos...

I fem una petita mirada enrere... només han passat 4 dies i sembla buuuuf que el temps s'hagi dilatat un munt. 

Tot va començar amb l'estrena a la Floresta. Hi havia moltes cares conegudes i abans de sortir ens entraven totes les vergonyes, però no hi ha més remei que sortir al ruedo, així que vam tirar endavant amb la funció. Primera toma de contacte i problemes tècnics varis. Però ells estaven guerreros, ho van defensar a mort fins el final, i la plaça estava espectacular, ens vam sentir mol acollits, amb un recolzament gegant, com si tinguèssism un xarxa de trapezista sota els peus que xiuxiueja "anima't a fer el salt mortal, no pateixis!" . Al final uns aplaudiments molt llargs. I eufòria molta, eufòria! Molta gent estimada. Gràcies! Gràcies als organitzadors de les Festes Majors alternatives de La Floresta i a tots els espectadors!

Quan acaben les despedides directes al Montseny, anem cap a una masia enmig del camp. Havíem d'actuar a la nit, però hi havia previsió de pluja i al final vam anul·lar la funció. Igualment vam gaudir dels concerts. I sobretot de l'hospitalitat de l'Isabel i l'Imma que ens van allotjar i l'endemà al matí ens van preparar un esmorzar mmmmmm... molt bo. La casa preciosa, una figuera espectacular amb un roc enorme a sota. Encara no ho acabem d'assumir tot plegat.

Aquella tarda la Paula Vallejo ens aconsegueix un bolo a Sant Celoni i fa una feinada de difusió pel poble. Primer bolo fora de casa! El que més recordo són els riures, la gent reia moltíssim. I ells que improvisaven i feien el que volíen amb el públic, els miro i m'ho passo molt bé. Quan acabem els comentaris són bons, ho han gaudit un munt. I això ens fa molta il·lusió!!!! Acabem amb nit de cerveses i festa! Els germans Vallejo ens acullen durant la nit a Palautordera. Mil gràcies!!!!

Tercer dia... ens llevem aviat, molt aviat, la Gemma ens fa un petó a cadascú per despertar-nos. Dia de gestió d'imprevistos... no tot surt rodat. "Vísteme despacio que tengo prisa" diuen, i amb les presses de l'estrena i el viatge hi ha coses que se'ns desmadren. Tenim problemes amb els altaveus, la baca del cotxe... L'Uri ens abandona... Però a poc a poc anem tancant coses. I després d'un dia una mica bedfgerwgggdd a la nit marxem!!!  
- A on anem? A on anem? - Platja! 
Improvisem ràpid i... cap al Garraf!
Ara sí que sí... a l'aventura!

Un poble preciós! Arribem a la nit i aconseguim un bolo a la plaça del poble, tot va ràpid... molt ràpid. Dormim a la platja. 

Quart dia... dia de calor mortal i infernal. Però després de descansar, i quan el sol baixa, ens disposem a fer el tercer bolo. Ens visiten la Laura i el Pedro! Ueee! Però és la primera vegada que actuem en un lloc totalment desconegut. La gent es preocupa per nosaltres... "home, però això ho haurieu d'haver anunciat amb temps, no vindrà ningú, i si no feu diners?" Però de moment ens encanta la sensació d'arribar a un lloc i poder oferir-nos. Sense més. T'ofereixo un espectacle... perquè sí, perquè m'agrada fer el que faig i ho vull regalar. De tots és l'espectacle més lluitat, garreros-guerreros, que ens col·loca en un lloc molt interessant, ens fa avançar moltíssim.

Aquesta nit hem dormit fent vivac enmig de la muntanya amb vistes al mar. I coses de les noves tecnologies, en el mig del camp, amb el portàtil mirem una peli de troglodites "En busca del fuego". El cel està molt estrellat. Dormim acurrucats. Passa un vent fresc dolç de muntanya.

Estem contents, feliços, sans i forts. Suposem que és el que té gaudir del luxe de poder fer allò que més t'agrada. Gràcies a tots aquells que ens heu ajudat a arrancar aquest projecte!

Mireia




1 comentario:

  1. Anónimo2/8/13, 0:52

    Quan penso en el que feu, m'emociono!
    és el meu somni ser capaç de fer allò que més m'agrada

    una abraçada gegant i plena d'ànims! des d'aquí us seguiré amb emoció!

    (Núrrria Jeré)

    ResponderEliminar