... m'ha vingut al cap l'Adam Rieau

Aquesta entrada va dedicada a la gent que de tant en tant se m'acosta i em comenta que l'altre dia va llegir o va veure una cosa que li va fer pensar en aquest projecte...

La idea d'esciure aquesta entrada se m'ha acudit perquè ahir vaig llegir un mail que m'ha enviat la Núria Bordas. La Núria és una amiga d'una amiga, ens coneixem, però no ens coneixem molt, molt. I malgrat això, és genial perquè des de Cardiff sento que dóna molt de suport al projecte. El mail de ahir deia: "Volia compartir amb vosaltres aquesta contra. No sé perquè, però mentre la llegia m'ha vingut al cap l'Adam rieau  :)"

I aleshores, he començat a recordar totes les vegades que m'han fet un comentari semblant a aquest...

Per exemple, l'altre dia la Rocío em va dir que havia llegit un article al Público que li havia reccordat al projecte, sobretot perquè també tracatven el tema de la por.

I també m'he enrecordat de l'Anna Kreplak que fa una setmana vam anar a fer un cafè després de moltíssim temps sense veure'ns i xerrant, xerrant, em va dir que em llegís En el camino de Jack Kerouac. 

I de la Paula que va penjar aquest video.

I de l'Ana, de la Pérez, que un dia a classe de flamenc em va comentar que estava llegint un llibre de Wim Wenders i que havia pensat en mi i en el projecte que tot just en aquell moment acabava de tirar endavant. I va escriure aquesta entrada en el seu blog.

I de la Gemma, que al principi de tot de tot, em va enviar un poema de L'Eduardo Galeano.

I recordant m'ha entrat una alegría... potser perquè me'n he adonat que la gent té present el projecte encara que jo no en sigui del tot conscient. I també perquè tot plegat em fa descobrir coses noves... M'encanta. Recordant m'he posat contenta!