La polca de la desvergonya

Fa dos diumenges se'm va acudir que per poder començar qualsevol procés de creació és molt important no tenir vergonya, ni envers un mateix i encara menys vergonya aliena.

La vergonya és una barrera que et bloqueja i no et deixa ser imaginatiu ni aventurer, no et deixa explorar els camins que no coneixes... i per tant, no deixa gaire lloc a les sorpreses.

Sovint quan un té vergonya és perquè té vergonya de "fer-ho malament", i aleshores opta per no "fer res". És quan ens jutgem a nosaltres mateixos i a les nostres capacitats, o quan ens comparem amb els altres, que ens agafen totes les vergonyes. I crec que aquest bloqueig no és gaire productiu si s'està començant a imaginanr o a inventanr alguna cosa. No és que pensi que no és important ser perfeccionista, voler fer les coses bé i tenir criteri, però només té sentit tot això un cop ja s'ha experimentat. Pots retallar i acotar quan t'has obert i has deixat que brotin de tu cosetes inesperades.

Pensant en tot això vaig arribar a la conclusió que abans de començar a improvisar és bàsic crear un àmbient, una bombolleta dins de la qual tot és vàlid i cadascú pot aportar i ensenyar als altres el que vulgui, amb tranquilitat. I vaig pensar en fer un ball de la desvergonya cada dia abans de començar a improvisar, és a dir, inventar un ball on cadascú pugués fer allò que li fa més vergonya del món (pintar, cantar, cridar, tocar un instrument, parlar...). La idea era trencar el gel tots junts. I un cop has tret de dins teu part de les teves vegonyes, després ets més lliure de fer el que et surti sense pensar en si ho fas bé o malament.

El següent pas, doncs, era buscar una cançó per poder fer el ball. Havia de ser encertada perquè havia de promoure una esbojarrament general. I la vaig trobar! Trisch Trach Polka de Johann Strauss és perfecte!

Ahir era el dia que havia de provar el meu experiment i com que al principi vaig estar bastanta estona soleta vaig decidir provar amb mi mateixa l'exercici que m'havia inventat.

I ja em teniu sola i esbojarrada al compàs de la polka! La veritat és que va ser realment gustòs i desfogant ballar sense pensar gaire en la forma, o si era estúpid o rídicul, ni en si ho feia bé o malament. El curiós i sorprenent és que després remirant-m'ho he vist coses que m'agraden!!

He decidit penjar-vos el meu descobriment... perquè m'ha semblat que tot plegat podria ajudar a treure-li ferro a aquesta idea de la "creació artística", que a vegades potser és viu des d'un punt de vista massa seriós, no ho sé...

Així doncs, aquí us deixo la meva felicitació nadalenca. Bon Nadal i Feliç Any Nou, us desitjo que tot plegat us animi a perdre una mica la vergonya (si és que en teniu)! Que passeu unes festes ben boges!