Una de les coses que més m'agrada del humor és la complicitat. Aquest gest de picar l'ullet al del costat i esperar a canvi una escandalosa carcajada.
Recordo que de petita mirava "Les Luthiers". I recordo que reia sense entendre-ho.
De fet, això és una cosa que encara em passa sovint... a vegades, encara que no sigui còmplice del contingut de les bromes no puc evitar riure'm, i em ric sense saber de què. Realment té un punt una mica absurd, és allò de... "i tu de què rius?"
Però crec que el que passa és que el que realment em fa gràcia és l'àmbient i la connexió que genera l'humor entre les persones. Em fa molta gràcia quan algú fa el gest, aquest gest de picar l'ullet al del costat i esperar a canvi una escandalosa carcajada.
Ara encara miro "Les Luthiers" i em ric sabent moltes més coses... però el fet en sí ve a ser el mateix.
I vosaltres amb què rieu? ;)
ResponderEliminarJo ric i somric molt, amb la meravellosa manera que tenen els nens de veure el món! :)
ResponderEliminar