A vegades, aturar-se fa por. Perquè tens la sensació que si et pares ja no podràs tornar a engegar mai més. Perquè quan el ritme disminueix, tens temps per reflexionar, i a poc a poc comences a dubtar de tot, de tu mateixa, del que has fet... de cop i volta pel teu cap tot són "vols dir?", "i si no funciona...", "és una bogeria". I t’envaeix una sensació de vertigen...
Sembla que si t’atures perds l’energia que et feia avançar. Sembla que perds les forces i que lentament et desinfles.
Però, pensant-ho bé, les pauses són necessàries per poder continuar endavant i no ofegar-se pel camí. Fer les coses per inèrcia tampoc és positiu. I a vegades t'has de convèncer que realment vols fer el que estàs fent.
Així que després d'aquest temps quiets, trèiem forces de dins i continuem amb ànims i sobretot amb molta il·lusió.
I amb l'intenció de regalar-vos una sorpresa de cara a principis d'estiu...
De moment, esperem que disfruteu d'aquesta primavera.
aquest solet ens donarà energies per tot!
ResponderEliminar