Diari d'aventures i bogeries: un final por todo lo alto

un final por todo lo alto

L'espectacle d'aquesta tarda m'ha recordat al que em transmet aquesta escena de 'Dancing in the dark': per sobre de tot disfrutem, aprofitem els moments i valorem la bellesa que ens envolta.

Perquè realment haver-ho fet millor o pitjor ha estat el menys important... haver aconseguit crear aquesta connexió i aquesta harmonia és brutal! Felicitats a tots, en especial a la Mire!

I, sobretot, moltes gràcies perquè m'ho he passat moooooooooooooooooolt bé :)

Paula

PD: potser m'ha quedat molt pastelón... però es que és veritat!

1 comentario:

Mireia28/2/12, 9:50
Jo també us dono les gràcies de tot cor!!!

Va ser espectacular! I sí! jo diumenge també vaig marxar com flotant, en una bombolleta, com en aquest ball...
ResponderEliminar
Respuestas

La Garra de Adam Rieau és una companyia que neix amb l'intenció de crear un punt de trobada entre diferents disciplines artístiques on cercar, compartir, expressar i descobrir-nos els uns als altres d’una manera experimental i lliure.

En aquests moments d’incertesa, en aquesta època de no-futur, volem generar moviment i transmetre força. Ens adonem que dir en veu alta una idea que en un principi sembla absurda pot arribar a ser la causa que a una altra persona se li acudeixi una cançó, i que després una altra acabi ballant una dansa, i potser, que el que s’ho mira s’emocioni i tingui ganes de fer un pastís i compartir-lo amb el veïns... i així generar un buclé infint de creació. El que és segur és que la por a fer o dir alguna cosa, finalment, genera quietud i silenci, un altre buclé infinit que ho deixa tot mort i congelat.

De moment nosaltres ens mourem encara que sigui de manera absurda, ridícula i curiosa, ens mourem sense por. Perquè volem trobar la llibertat per ser aventurers, per intentar viure fent allò que ens agrada, encara que a vegades sembli una bogeria. I en aquest moviment, esperem trobar alternatives i solucions, veure altres maneres de fer que potser no ens imaginàvem i descobrir noves formes d’encarar-se a la vida per donar-li la volta, ballar amb ella i, fins i tot, mossegar-la.