La balada de l'home amb ganxo

Diuen que tenia una urpa d'or,
que no deixava indiferent quan acariciava una pell.

Diuen que l'urpa era com un garfi.

Ell era un pirata.

Diuen que l'urpa era com un ganxo.
I ella va amarrar aprop seu.

Ell era el vent que bufa amb força i ella la mar que es deixava remoure.

Diuen que va haver de marxar lluny.
Ell era un pirata.

Ningú recorda com era. Però tothom el recordava.
Diuen que era un home amb ganxo,
d'aquells que tothom recorda.

I avui la mar encara s'eriça quan el vent li fa carícies.